La Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, va ésser una llei pionera, fruit de la participació de les organitzacions feministes, els partits polítics i de la construcció de consensos. Encara avui en dia es pot considerar la llei més avançada en matèria de violència masclista a l’Estat espanyol.

Aquesta té la vocació d’ampliar, reforçar i actualitzar la Llei 5/2008, i també de protegir els drets de les dones transgènere, cisgènere i de les persones no binàries, amb la finalitat de respectar la diversitat de gènere.

Del resultat del treball parlamentari, de les modificacions i novetats introduïdes en són un exemple el tractament de qüestions com la violència contra les dones en la vida política, que pot tenir l’efecte de descoratjar-les de la participació política i restringir la capacitat d’influència en la vida pública.

Una altra novetat és la regulació de la violència institucional com a àmbit, amb la definició de la diligència deguda i l’especificació de que aquesta es pot causar tant per acció com per omissió.

També s’introdueix la regulació de les violències digitals, ateses les nombroses agressions masclistes que es produeixen amb l’ús de les xarxes socials o de tota mena de dispositius electrònics o digitals, com les suplantacions d’identitat, la publicació de fotografies o vídeos sense consentiment, o els insults i les amenaces.

Entre les modificacions més significatives resulta rellevant l’inclusió d’una definició de consentiment sexual, en la qual es fixa com a requisit essencial la necessitat de voluntat expressa.

I, per últim, s’introdueixen modificacions en el sentit d’ampliar els tipus de violència en l’àmbit social i comunitari, les formes de violència masclista i la necessitat de la formació de professionals, entre d’altres.