De la reunió de la Comissió de Coordinació de Violència Masclista del Baix Empordà del passat 23 de novembre de 2021, es va desprendre la necessitat de constituir una taula de treball formada per professionals d’atenció a la víctima de violència masclista per poder debatre quines dificultats i barreres obstaculitzen la intervenció amb la usuària des de les diferents administracions i de quina manera es podrien resoldre.
De les dades recollides a 31/03/2023 per a l’anàlisi de les dificultats i barreres trobades pels diferents professionals i usuàries en l’atenció de les persones, s’extreu el següent quadre.
Les dones usuàries mitjançant un qüestionari anònim de Sant Feliu de Guíxols i resta de comarca han respost:
| SALUT/CAP/HOSPITAL | – Problemes en les derivacions des del CAP, a vegades no es fan amb prou cura – A vegades arriben casos d’altres poblacions derivades sobretot per CAP on hi ha molta rotació de professionals i malgrat s’explica, hi ha confusió en el circuït – S’envien a un servei que no correspon – Algunes vegades sense posterior seguiment després d’haver estat ateses – Confusió entre SIAD i Serveis socials per funcionaments d’altres territoris – Falta de bona atenció a les víctimes |
| SALUT MENTAL | – Desconeixem si tenen o no especialització en violència masclista, creiem que no. – Moltes de les dones víctimes són ateses per aquests serveis per control de símptomes depressius. – Costa la derivació. El fet de fer-ho pel CAP fa que sigui més lent. – Verbalitzen que les sessions són curtes i que les visites són molt espaiades. – No hi ha espais per fer treball psicoterapèutic. – Falta d’empatía per part dels psicólegs que atenen a les víctimes, no les escolten ni les tenen en compte com es mereixen. – Hi ha testimonis que recalquen que posen les culpes a les víctimes i no als agressors |
| JUTJAT | – En l’àmbit de protecció de víctimes quan hi ha sentència i O.P., des que s’acaba judici fins que es tramita TAM VG i aquest dispositiu està disponible per la víctima poden passar dies i queda exposada, sense cap protecció i en un moment de tensió màxima. No és possible que en el mateix moment del judici, la dona pugui sortir de jutjats amb dispositiu (coordinar policia, jutjats i que hi hagi els dispositius i tramitació in situ) – Dificultats perquè es reconegui la violència per part dels jutges.- Dificultats per posar ordes d’allunyament si no és maltractament físic amb proves – Es manté la custòdia compartida i les visites, encara que l’infant no hi vulgui anar. – No hi ha un espai per nadons/nens si els menors no tenen amb qui quedar-se – Verbalitzen que no s’han sentit reconegudes com a víctimes i que s’han sentit jutjades. – Caldria tenir algú assistència als jutjats de Sant Feliu, només els dilluns, no els altres dies de la setmana, és un greuge amb jutjats de Girona. – Impossibilitat de concentració en el moment de la declaració degut a la proximitat de l’agressor. – Revictimització a causa d’haver de tornar a passar pel trauma durant el judici. – Dificultats en els desplaçaments i els acompanyaments. |
| PROFESSIONALS ÀMBIT JUDICIAL (ADVOCAT/ADVOCADES) | -Dificultat en mantenir el contacte amb l’advocat o l’advocada (sobretot si és assistència jurídica gratuïta), i l’atenció d’aquests no és òptima, es queixen de que no contesten les trucades, que no fan un bon seguiment del cas, no expliquen a les dones el procediment… -Demora en l’assignació d’advocat d’ofici. -Manca de formació en VM. Molts renen dificultats per entendre el procés pel qual passa la víctima. |
| GAV (Grup d’Atenció a la Víctima) iOAV (Oficina d’Atenció a la Víctima) | – Sensació de no fer bé i de tenir que explicar quan les dones dins del seu procés tornen amb l’agressor, semblen elles les culpables i això fa a vegades amaguin informació o no demanin ajuda per vergonya o culpa quan potser la necessiten i augmenta el seu risc. – Difícil per trobar l’encaix entre el procés de la dona i la protecció davant el perill real – No es pren cap mesura de pressió sobre l’agressor per part dels cossos policials sinó hi ha ordre d’allunyament, la llei no ho preveu. – Pressió a les dones que en episodis de violència no poden protegir prou al filles i fills dels seus efectes sobretot psicològics en les anades i tornades dins el cicle i processos molt llargs. – No comuniquen a la víctima l’estat de l’agressor dins de presó, és a dir, no li comuniquen si entra o surt d’ella perquè la víctima es pugui gestionar. |
| SERVEIS SOCIALS | – No agafen les trucades – Manca d’un sistema més permanent – Saturació del servei (condiciona la percepció de la urgència), fet que genera lentitud en la resposta i amb moltes limitacions per oferir recursos propis. – Manca de llocs segurs on pernoctar, sobretot quan hi ha necessitat de marxar del domicili de forma imminent. No hi ha recurs de referència, de manera que hi ha dificultats quan la urgència es dona en caps de setmana, períodes festius o de vacances, així com dificultats per cobrir els àpats. – No hi ha serveis d’atenció als homes, que siguin propers i accessibles. – Manca d’atenció d’urgència fora de l’horari laboral. – Certes recomanacions per parts d’aquests serveis que no acaben de convèncer a la víctima (millorar la comunicació amb l’agressor, teràpia…) – Dificultats per accedir al servei, per manca de mitjans propis o diners pel bus. |
| MOSSOS | -Mala atenció per part de la persona que atén a les víctimes en primera instància, no agafant les denúncies sobretot psicològiques si no és oav -Dificultats en l’assessorament o les denúncies els caps de setmana on no hi ha el servei especialitzat -Atendre a una dona que vol denunciar a baix, a recepció (a l’entrada). Algunes vegades agafar-li la denúncia davant d’altres persones alienes a la víctima. – A vegades per evitar l’espera advocat/da abans de posar la denúncia s’agafa sense aquesta assistència. – Les patrulles no es desplacen. – Aprofitament de posició de poder. – Crítica al transport públic alhora d’anar a denunciar, tant per horaris com per caire econòmic – Manca de cases d’acollida per a víctimes de VM. – Tenir un telèfon de Canguratge en cas d’urgència. |
| POLICIA LOCAL | – Manca formació, a vegades si no és agressió física parlen de violència domèstica i intenten mediar perquè es torni a domicili. Minimitzen el que ha passat. – En algunes ocasions manca de coordinació entre policia i mossos. |
| SIAD(Servei d’informació iatenció a les dones) | – Indefinició de si portaran violència amb el nou contracte programa de feminismes – Desconeixement dels circuits per part de les dones i contradiccions amb les publicitats o xarxes socials – Confusió estructural de funcions entre serveis socials i SIAD en l’atenció a les dones i la igualtat. – Confusió amb relació al suport terapèutic: duració, tractament, assessorament, etc. |
| ALGUN ALTRE SERVEI | SEPE: Mala gestió al demanar RAI (renta activa de reinserció), necessitat de gestionar les respostes amb les oficines de serveis socials per tal de protegir a la dona, que no li arribin les cartes a la casa on està empadronada (generalment, amb l’agressor). SOC: Al fer l’entrevista amb les tècniques del SOC, s’ha notat cert dubte del relat de la dona i s’ha considerat que la violència psicològica no era suficient per accedir al RAI. CASA D’ACOLLIDA: sentiments de soledat, falta de suport i assessorament. Gestionament dels tràmits per sí mateixa. ATEMPRO: No es va tramitar atempro en cas d’agressió sexual perquè no eren parella (situació d’alt risc). |
Tanmateix els professionals o les professionals que forman part de la Taula de dificultats i barreres, exposen que:
Pel que fa a l’àmbit judicial:
- No hi ha espais habilitats que garanteixin la confidencialitat per tal que l’advocada o l’advocat realitzin l’assessorament jurídic a la dona víctima.
- No hi ha espais adequats per poder deixar els fills o filles, ni un servei de professionals (cangurs etc) que puguin ocupar-se dels fills o filles menors mentre la dona ha de realitzar les actuacions pertinents al Jutjat.
- Manca de formació especialitzada en matèria de violència masclista a Jutges i Jutgesses, Lletrats i Lletrades de l’Administració de Justícia.
Pel que fa a l’àmbit de la Salut:
- Davant una situació d’urgència les dones han d’esperar per poder ser ateses.
- Manca de treball en equip, hi troben falta de sensibilització i formació per part de molts professionals.
- Es centren en un episodi específic, hi ha dificultats a l’hora de veure més enllà, troben que es requereix una visió més integral.
Pel que fa a l’àmbit dels serveis socials especialitzats:
Habitatge / allotjament
Dificultats en trobar cases d’acollida i/o habitatges, tant de caire públic com privat. La casuística amb les cases d’acollida és que hi ha llistes d’espera de moltes setmanes, que perpetuen les estades temporals en allotjaments/establiments d’urgència, amb totes les dificultats que això comporta.
Cobertura de necessitats bàsiques
Tot i tenir accés a serveis especialitzats de la xarxa, les dones continuen vinculades als serveis socials d’atenció primària per prestacions d’urgència social com cobertura de despeses sanitàries, extraescolars, casals d’estiu,….).
Dificultats de les dones per poder disposar de diners en efectiu en cas que no tinguin ingressos pròpis.