El tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual ha estat definida com l’esclavitud del segle XXI. Segons la definició establerta al Protocol de Palerm, (any 2000, Nacions Unides), s’entén per tracta la captació, el transport, el trasllat, l’acolliment o la recepció de persones, recorrint a l’amenaça o l’ús de la força o altres formes de coacció, al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder a una situació de vulnerabilitat a la concessió o recepció de pagaments o beneficis. Per a obtenir el consentiment duna persona que tingui autoritat sobre una altra, amb fins dexplotació.

Aquesta explotació inclourà, com a mínim, l‟explotació de la prostitució o altres formes d‟explotació sexual, els treballs o serveis forçats, l‟esclavitud o les pràctiques anàlogues al‟esclavitud, la servitud o l‟extracció d‟òrgans”.

De vegades, una dona en situació de tràfic pot haver accedit a exercir la prostitució, però les condicions que es troba no són les acordades. En cas que existeixi la intenció d’explotació, fins i tot si aquesta explotació no arriba a materialitzar-se, ens trobem igualment davant d’un delicte de tràfic.

A Europa, el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual és la forma més habitual de tràfic. Segons els darrers estudis*, la major part de les dones en situació d’aquest tipus de tràfic són dones i nenes provinents de l’Europa Central i l’Europa de l’Est; però també Brasil, Xina, Nigèria o Vietnam. Les tècniques més habituals de captació són l’engany i el mètode del “lover boy”.

La pròpia complexitat i varietat del fenomen del tràfic impedeix que hi pugui haver una fórmula única i definida per determinar quan una persona és víctima de tràfic. Aquestes persones són mantingudes a l’esclavitud a través d’una combinació de força, coacció i intimidació. Han estat enganyades sobre el treball, viatge, condicions de vida, estatut, “papers”, tractament. Són mogudes pels tractants d’un lloc a l’altre perquè no guanyin confiança o tinguin relacions amb persones externes a la xarxa. Les coaccionen perquè no denunciïn la seva situació ni les Forces de Seguretat de l’Estat, ni les administracions (centres de salut, oficina d’asil, etc.), ni les ONG que hi puguin entrar en contacte. Viuen durant tot el temps amb la por i la constant amenaça de violència contra elles o els seus familiars.

Les víctimes de tràfic de persones viuen, per tant, una vida marcada per l’abús, la violació dels seus drets humans i el control constant que pateixen els seus tractants.

Per això, encara que cada víctima pot tenir una experiència diferent, hi ha certs comportaments o situacions que, en major o menor mesura, són comunes i permeten que, a través de certs indicis, es pugui detectar una situació de tràfic.

A continuació es recull tota una sèrie d’indicis que poden ajudar el personal que, per qualsevol motiu, pugui trobar-se a l’exercici de les seves funcions amb una possible víctima de tràfic.

Si vius una situació com la descrita o coneixes algú vivint-la, t’animem a posar-te en contacte amb la policia a partir de les següents vies de contacte: 

Teléfon de Contacte: 900 10 50 90 

Email: trata@policia.es

Twitter: @policia

Hastag: #contralatrata